INTEGRATION OF FOREST FIRE MANAGEMNT WIT SDI .User requirements

Forest fires management is not only an emergency task, the preventive task could be even more important, being better avoid the possibility of a forest fire ignition before it start or reduce its hazard, that latter try to extinct it. To implement a useful forest fire management into a SDI is crucial to know the user requirements, which is the spatial information they manage, which are the GIS applications they manage in their work, which are the alerts send a receive in the forest fires context. A Survey has been done to have a better compression of the reality and user requirements. A review of Spanish and European works in forest fires and emergency management has been done to identify which are the actual challenges in emergency management. 

Download the Thesis here

 

La gestión de incendios forestales no es tan solo una emergencia, las labores preventivas pueden ser incluso mas importantes, siendo mejor prevenir un incendio forestal que extinguirlo. Para implementar un sistema de gestión de incendios forestales integrado en una IDE es crucial saber las necesidades de los usuarios. Cual es la información espacial que suelen manejar, que aplicaciones GIS utilizan en su trabajo, cuales son las alertas trasmitidas y recibidas en el contexto de los incendios forestales. Se ha realizado un cuestionario para tener una mejor compresión de la realidad y de las necesidades de los usuarios. Se ha realizado una revisión de las experiencias Españolas y Europeas en incendios forestales y gestión de emergencias para identificar cuales son los desafíos actuales en la gestión de emergencias. 

Bajate la Tesis aquí

Credibilitat de la informació en internet

La era digital ha segut la gran revolució de la informació. Els costos de publicació i distribució de la informació s'han reduït. Pràcticament qualsevol persona pot publicar sense cap cost. Jo mateix estic publicant en aquest blog a un cost zero, tan sols el cost del temps que estic dedicant a aquest blog. Per contrapartida la revisió de la informació que es publicada depèn en molts casos de la mateixa persona que escriu la informació. El resultat es un augment de la llibertat de publicació espectacular però també la incertesa sobre la credibilitat de la informació que estem llegint.

La pregunta es; estan els usuaris d'Internet preparats per a discriminar la informació que es creïble de la que no? Personalment com a usuari d'Internet, el meu comportament davant una informació inicial que no ve d'una font fiable es d'incredulitat, simplement no li done ni més ni menys valor que el que li podria donar a un rumor.

Quan una web identifica als autors de la informació i a més a més podem contactar amb ells, la credibilitat es molt mes gran, que quan la informació esta publicada de forma anònima. A més a més hi tindrem més confiança si sabem quins son els objectius de la web o be si la informació es mera propaganda, una opinió o una descripció de fets. A més a més també esta la susceptibilitat del lector o usuari cap a la credibilitat de la informació que esta rebent

La credibilitat pot mol subjectiva, fins al punt que que ens pot resultar mes fàcil creure la informació falsa que estiga ben presentada que una informació certa que estiga en una web de pèssima presentació.

Malgrat tota aquest subjectivitat i el que ens deixem portar per una cara bonica. Si nosaltres estem molt interessats en una informació o volem arribar al final de l'assumpte, contrastarem la informació visitarem diverses webs o consultarem bibliografia per tal d'assegurar-nos que el que estem llegint es creïble. Per altra banda si tan sols volem saciar la nostra curiositat o llegirem sense preguntar-nos si es de fiar o no el que estem llegint o consultant.

Entrada basada en les reflexions sobre l'article de Miriam J. Metzger, “Making sense of credibility on the Web: Models for evaluating online information and recommendations for future research,” Journal of the American Society for Information Science and Technology 58, no. 13 (11, 2007): 2078-2091, http://doi.wiley.com/10.1002/asi.20672. 

Geo-wiki, validació d'informació per usuaris no experts

Geo-Wiki és una eina pensada per a validar les dades de capes d'usos del sol mitjançant l'ajuda del voluntariat geogràfic o VGI. Geo-wiki no es un VGI com el solem entendre es un  F-VGI (facilitatet VGI). Com explica l'article que podem trobar ací, usuaris experts s'han encarregat de crear la informació d'usos del sòl a partir de imatges satèl·lit i l'usuari no expert, el voluntari, valida la informació. El validador-voluntari coneix la realitat per la proximitat al entorn, mes tard la validació pot ser emprada per a noves classificacions automàtiques de les imatges satel·lit millorant la bondat d'aquests classificacions. És com tindre tants  punts de entrenament com voluntaris participen.


La idea del projecte es perfecta, però  el problema baix el meu punt de vista,és com involucra a els voluntaris per a que participen?. En altre projectes com OSM el voluntaris participen al poder veure els resultats de les seus aportacions i que aquestes esta disponibles per a tothom. Pot ser aquesta eina seria més útil si junt a les  metadades es ficara un camp on s'indicara com es pot contribuir a la validació de les dades. D'aquesta forma els usuaris millorarien aquella part de les dades amb les que treballen i on han vist errors en la classificació de l'us del sòl.

M'ompli el VGI?

El VGI o voluntariat geoespacial esta en boga. La pregunta és; les dades geoespacial provinents del VGI m'omplin?. Jo diria que tot depén de les necessitats del que empra aquestes dades. En la majoria dels casos jo personalment utilitze la cartografia oficial o goolge maps per que sol ser la mes completa en general, ara be en certes ocasions aquesta cartografia o mapes no m'aporten la informació que estic buscant. Per exemple si vull fer senderisme segurament recorreré a wikiloc, m'ofereix informació mes completa sobre rutes senderistes o de BTT. No son dades "completes" però si que son dades amb la informació que estic buscant.

Patrick Maué i Sven Schade en el seu article distingeixen cadascun dels atributs d'un objecte espacial per separat a l'hora de valorar si estes dades son completes. Una cosa es si les dades estan "completes" a nivell global cobrint tota tota una regió o be estan "completes" a una escala local. Les dades VGI no serveixen per a tot el món per a un nivell local si que podem tindre tota la informació que busquem d'eixe lloc . De fet distingeixen entre informació completa, espacial temporal i temàtica.

En el món del VGI la la informació va creixent poc a poc i de forma anàrquica, es a dir la informació espacial pot estar incompleta a nivell de país però un terme municipal pot estar molt ben representat. En qualsevol cas un projecte VGI consta de dos fases, una primera de creació de les dades i una segona d'utilització a mesura que es va representant el món la informació geoespacial.

Un altre tema es si la informació provinent del VGI es creïble. Açó es pot saber si disposem d'informació oficial per a contrastar. No obstant en molts casos no pots ni plantejar aquesta pregunta ja que la informació VGI es l'única que esta disponible a eixa escala i per a eixe lloc en concret. Pot ser en aquest darrer cas la informació no siga creïble, però no hi ha res més. Es en aquestos caso on el VGI te un gran valor.

La qualitat de les dades en Open Street Map

Recentment ha eixit un article molt interessant de Muki Haklay en el qual s'ha fet una comparació de la qualitat de les dades d'Open Street Map (OSM) amb el Ordenance Survey (OS) (el equivalent del IGN espanyol per al Regne Unit).

Per a qui no conega el projecte d'Open Street Map li puc dir que tracta d'un projecte obert i participatiu per a  mapificar el món a partir de informació provinent de voluntaris o entitats que donen les seues dades. La intenció es crear un map lliure que no pertanya a ningú, es a dir es puga disposar d'ell sense cap restricció. Open Street Map (OSM) es lliurat sota la llicència de Creative Commons. Qualsevol persona que estiga registrada pot editar els mapes aportant nova informació o corregint erros en la informació ja creada. Es tal el potencial que te OSM que en certs casos la informació que apareix en aquest servei es la mes detallada que existeix. En el terratrémol d'Haití ha esdevingut de gran valor per als equips d'emergència, ja que la cartografia era creada i actualitzada constantment.

El fet de que en OSM es mapifiquen principalment carreteres, entre d'altres, permet una comparació directa amb els mapes i cartografia oficial. Per a que vos feu una idea de la comparativa de qualitat, un organisme oficial com el OS fa una audició  4000 unitats digitals de mapa (0,7 cases) per veure si hi ha hagut algun canvi que no esta reflectit en la seua base de dades.

Els resultats aquesta comparativa en l'article de Muki Haklay, mostren que hi ha una mitja del 80% de les carreteres en general i el 88% de les carreteres tipus A, eren dibuixades correctament dins l'àrea d'influència de 20 m de les carreteres del OS. En les aŕeas urbanes la precisió en quant a la posició dels objectes era d'entre 1 i 20 metres,

En l'article article de Muki Haklay. Es ressalta com la cobertura de OSM en els límits entre ciutat i el medi rural i natural baixa dràsticament. Vol dir això que OSM es nodreix principalment de voluntaris de la ciutat? o que en el mon rural no hi ha gent que conega el projecte i que hi participe?. No obstant el valor afegit de les dades d'OSM es més gran en aquells casos on la cartografia oficial o comercial no arriba, es a dir en el món rural i local.

El repte que planteja un projecte com OSM es molt gran i de llarg termini, el futur ens dirà quan OSM esdevé una eina útil i de referència per a l'usuari general, com ho es per exemple Wikipedia.

Tecnologia LIDAR en el món forestal

El món forestal junt a les  les ciències ambientals possiblement, siguen el sectors que mes treballe amb el mapes i cartografia a banda del cartògrafs. La necessitat de plasmar el que ocurreix en grans extensions obliga sense remei a plasmar el que esta ocorrent en l'entorn en mapes i cartografia, per tal de tindre una visó global del que s'esta estudiant o gestionant.

La tecnologia LIDAR no es tan sols una eina més, és una tecnologia que va a permetre fer un seguiment del nostres forests de forma continua en tot el territori i no estimada. Fins ara quan volíem saber l'estat dels forests calia recórrer a un inventari per punts de mostreig i després extrapolar eixa informació als voltants propers amb característiques semblants. EL vol LIDAR del PNOA ens permet saber la fracció de cabuda coberta de tota la massa, l'altura de l'arbrat i l'estructura de la vegetació de tot el forest d'una forma directa. Els avanços en aquest camp apunten cap a mes variables que es poden obtindre de forma indirecta com, l'altura dominant, àrea basimètrica, volum o el model de combustible. La Conselleria de Medi Ambient amb una subvenció a grups de recerca forestal de la UPV(Alex Poveda López i Miguel Fabra Crespo) han fet unes experiències pilot de l'ús d'aquesta tecnologia en l'àmbit forestal amb resultats molt esperançadors. Marc Garfella Ruíz de Balma Forestal SLP ha fet l'aplicació d'aquesta tecnologia a la gestió forestal.


La distribució de les dades LIDAR per a la Comunitat Valenciana es fa mitjançant l'Institut Cartogràfic Valencià. L'accés a les dades es lliure sense càrrec per a un us no comercial i té un cost si es va a fer un us comercial directe o indirecte.

SEAMONSTER

SEAMONSTER és un projecte finançat per la NASA. Aquest projecte a desplegat una xarxa de sensors per a monitoritzar els glacials. El mes interessant del projecte és que la informació es pública i es poden mapificar els sensor emprant Google earth o Bing maps. Hi ha un article que descriu com s'ha realitzat el projecte, esta en este link  .

El projecte es molt interessant per l'esforç que s'ha fet per monitoritzar de forma continua l'estat de les glaceres. No obstant les dades no estan disponibles seguint les especificacions de la OGC. Si seguira aquestes especificacions es podria accedir a les dades i visualitzar-les amb qualsevol client que entenguera aquestes especificacions (Gsig, ArcMAP,....).

Avaluació de la qualitat del VGI

Per a entendre la qualitat de la informació geogràfica hi ha que tindre clar una cosa. Aquesta és que quan es crea nova informació partint d'una referencia, google maps, openstreetmap, o la cartografia oficial de qualsevol institució cartogràfica, la qualitat entesa com a precisió sempre be definida per la precisió de la cartogràfica de referència.

Un altra cosa molt diferent, es quan en referim als atributs, a les dades que estan geocodificades. Aquestes dades depèn molt dels coneixements del usuaris, es a dir si s'esta cartografiant la vegetació depèn dels coneixements botànics del creador de la informació. Com avaluem aquesta qualitat? segons el currículum professional de l'autor, si es així que passa amb les dades creades per aficionats que coneixen el territori i les plantes però no tenen un currículum "oficial"?

En l'article d'Stark fa una avaluació de la precisió de les adreces dels nombres de les cases en els carrers, mitjançant la desviació de la seu posició original. Es a dir es fa una avaluació de la posició geogràfica.

Reflexions sobre l'article:
Hans-Jörg Stark, “QUALITY ASSESSMENT OF VOLUNTEERED GEOGRAPHICINFORMATION (VGI)
BASED ON OPEN WEB MAP SERVICES AND ISO/TC 211 19100-FAMILYSTANDARDS,” GEOInformatics 13, no. 7 (October 13, 2010): 28-31, http://www.geoinformatics.com/blog/in-the-spotlight/quality-assessment-of-volunteered-geographic-information-vgi.