Reunió de veïns

Fa unes setmanes vaig assistir a una reunió de veïns molt interessant. Interessant era perquè contava amb la presència d'alguns regidors de l'ajuntament. Assitia a la reunió esperant veure un espectacle d'acusacions envers l'ajuntament, reclamant-li millores en el barri i que li prestaren més atenció.

Jo esperava veure més gent present, per ser una bona oportunitat per a parlar directament amb els responsables del govern del nostre poble. Crec que la gent es queixa molt en les reunions d'amics, dient que les coses deurien de fer-se d'aquesta o altra forma. A l'hora de la veritat la mandra fa que preferim estar en casa a participar activament en les coses que tenim més aprop.

La trista conclusió que puc traure de la reunió és que si la gent ni tan sols participa en un debat que no exigeix res d'esforç, imagine que per a participar activament al desenvolupament de la societat el camí és molt llarg.

Ens hem acostumat a que altres persones resolden el problema per nosaltres? Ja no som conscients de formar part d'una societat perquè no ens manca res?. Ja no volem opinar ni decidir?

Festes i tradicions

Fa unes setmanes vaig tindre la oportunitat de mostrar als meus companys de master una de les festes més típiques de les nostres terres, "Els bous al carrer". Alguns poden discutir que quina idea portar a veure els bous al carrer, que de típiques res, que son un reducte de barbàrie amb els animals. Si pot ser la tradició dels bous es discutible, però hi ha que reconèixer-la com a la festa mes curiosa per a un estranger.

El primer que me preguntaven, es si anaven a veure sofrir a l'animal. Els vaig dir que no que en els bous al carre no mataven als animals. Anàvem a veure un bou embolat i res més. Es no els vaig comentar que pot ser el bou sofriria un poc d'estres de vores rodejat de tantes persones i que algunes coses no desitjades poden passar amb l'animal.

La reacció en tots va ser de sorpresa, de veure alguna cosa nova que no s'esperaven, també de certa por, ja que l'animal al carrer imposa. Uns pocs mostraven una valentia pròpia de la ignorància del perill que te el bou. En resum tenies que estar pendent del bou i de avisar a la gent quan es tenia que amagar.

La majoria de gent estava encantada amb la festa del bou, li pareixia molt divertit, jo per a mi pensava que era la novetat, ja que quan has vist molts bous, al final estas mes interessat en xarrar en els amics i fer un bon berenar.

Fins a la pròxima entrada

Master Internacional

Fa unes setmanes que estic al Master Internacional. D'aquest Master puc dir que soc l'únic europeu entre els meus companys o el que es millor estic rodejat de companys de cultures molt diferents a la meua. Malgrat que les nostres cultures son molt diferents l'interès pel Master ens a unit a tots en un mateix lloc i ens ha de donar peu a que aprenguem els uns dels altres.

Com soc l'únic espanyol el Master en pregunten coses sobre les costums d'ací, on es pot comprar açò o allò, que si pots anar segur pel carrer, etc... Una de les coses que jo he aprés es que a l'estranger les festes les solen començar molt mes prompte que ací, sobre les 19:00 o 18:00. Açò te les seus avantatges i es que ets pot anar al llit molt més d'hora o fins i tot com és el meu cas pots encadenar una bona estona amb els teus companys i els compromisos personals, d'ací.

Els meus companys no deixen de ser persones, i ells son de les persones que han agafat la maleta per a passar un any i mig lluny de casa. Quina persona s'amaga darrere aquesta decisió es el que descobriré amb el temps.

Ruta per Benitandús

El cap de setmana passat, després de molt de temps de deixar la bicicleta aparacada, finalment vaig poder fer un ruta. Aquesta ruta comença en Onda i després de anar per la carretera en direcció a Alcudia de Veo, en la pedania de Benitandús ens desviem per agafar una pista de terra que puja en direcció de les trincheres de la guerra civil. Abans d'arribar a aquestes restes es desviem pper la senda que hi ha a ma dreta, aquesta senda que mes avant es converteix en un camí, va Artana i a Tales, un dels meus destins abans de tornar a Onda. A Tales la ruta passa per l'Azud de Tales.

La ruta es molt bona per a fer-la a l'estiu, hi ha molta ombra proporcionada pels boscos de pinar, principlament i alcornocal que anem trobant pel nostre camí. Jo la part en la que més me vaig divertir es en la de la senda, no es excessivament tècnica, però per a mi va exigir molta concentració i baixar-me de la bicicleta alguna que altra volta. Quan deixes la senda arribes al camí i tan sols et tens que deixar caure fins a Onda.

A la web de Wikiloc podreu consultar mes dades sobre la ruta.

El final de les Vacances

¿Com que el final de les vacances si encara no ha acabat el mes d'agost? Doncs per a mi ja han acabat just quan acabava les dos setmanes justes de vacances que m'he agafat. No penseu que per això les meues vacances han segut mes pobres. Jo diria que han segut diferents, fins i tot diria que han enriquit les meus experiències estiuenques, molt concentrades i localitzades a al vora de la mar.

Ara mire enrere i veig que moltes de les coses que tenia planificades no les he pogut fer, que s'han quedat en una planificació, però d'altres que no tenia planificades han entrat sense ningun esforç i han segut enriquidores. Les conclusions que he tret de les meues vacances son les següents:

• No planifiques, pots tindre un llistat de coses a fer, però no planifiques estas de vacances i tens la llibertat de canviar els teus plans.
• Fes coses, no estigues ociós, però això si fes coses diferents que trenquen amb el que venies fent.
• Aprecia cada moment que vius, no saps quan podràs gaudir de 24 hores al dia sense obligacions contractuals.
• Fes coses sols, tin els teus moments d'intimitat, però no t'aïlles els moments en companyia dels que mes estimes son els millors.
• Escolta, escolta molt, peruqe la convivència amb les persones durant 24 hores fa que descobreixques com son les persones inclós les que creies coneixes, pero no les jujtjes no te sentit, intenta compendre-les.
• Mira igaudeix del que veus, no tinc explicació per a aquest consell, però jo he vist coses que creia olvidades i furtat mirades com el caçador que esta a l'aguait de qualsevol moviment.

L'únic que lamente es no haver tingut mes temps per gaudir, però si les vacances foren eternes no les gaudiriem amb tanta intensitat.

Per a la pròxima entrada vul comentar-vos la ruta en BTT que vaig fer per la Serra d'Espadà.

Les vacances

Quantes voltes he vist o llegit les típiques vacances familiars, amb tots els seus membres, i quan dic tots me referisc a pares, auelos, nets, tios, cosins,... A voltes et sorpren que tos puguen cabre tot en la mateixa taula, a la que se li han anat afegint prolongacions, moltes voltes dignes de les obres d'ingenyeria mes arriscades, fins que quan ja no cap ningú mes el mes xicotets son independizats a la força, a dinar en una taula imporvisada.

Jo sincerament, veia eixes imatges televisives, propies de "Cuentame lo que paso", com si es tractara de ciencia ficció. Ara se que no es fruit de la imaginació d'un guionista, eixes escenes existeixen i es múltipliquen en els mesos d'estiu. Jo ja soc victima d'aquest virus, la sort es que jo tinc que bregar en un terreny alié, on amb un poc de sort, entre les batalletes de la gent gran i els crits del mes xicotets, puc escaparme a algún racó per descobrir, on puga perfi acabar el llibre que tant de temps porte llegint.

Continuará

El suro patró

El suro patró es el primer suro que te l'alzina suera, aquest suro es necessari arrancar-li'l a l'arbre per a que produïsca un suro de bona qualitat apte per a la quantitat d'usos que te. L'arbre al llevar-li el suro patró perd la seua protecció momentània per al en els anys següents anirà creant un suro nou molt diferent a l'original i que marcara el seu aspecte de per vida, cada 9-12 anys aproximadament renovarà la seua escorça en ser-li arrancada per a fer els taps i altres coses.

Jo, entenc que la vida pot ser com l'escorça del de l'alzina surera i cada cert temps anem canviant de parer, anem perdent eixa originalitat que ens dona la infantesa, per a adquirir una forma de ser, estar i pensar influenciada per la societat que ens ha tocat viure. Que perque dic açò? doncs perquè fa poc he tingut un fill i cada dia veig l'originalitat amb la que s'enfronta a la vida. Veu les coses amb ulls nous i sens res aprés, però també puc observar com els seus ulls van mirant a les persones que l'envolten i poc a poc aprèn del que fem els adults, perdent biberó a biberó un poc de la originalitat amb la que va nàixer.

Al igual que el meu fill aprèn de mi, jo aprenc d'ell, les coses sempre es poden fer de forma diferent, un bolígraf pot servir per a escriure o pot servir com a una joguina per a sacsejar en l'aire. La vida és per a gaudir cada moment per insignificant que parega.

Fins la pròxima.