I Marxa caminant per Onda

 

 Tinc que reconèixer que mai he anat a una ruta organitzada. Això d'anar a la muntanya amb un grup nombrós de gent mai m'ha agradat. La muntanya, per a mi, es un lloc de relax, un lloc on puc fugir de les aglomeracions, un lloc on poder sentir-me lliure.

Les rutes organitzades tenen el seus avantatges. Et permeten conèixer a gent que comparteix el teu gust per la natura, conèixer noves rutes que possiblement soles mai agueres descobert.

Aquest tipus d'encontres es ideal per a aquelles persones que volen començar a caminar per la muntanya. T'ajuden a iniciar-te, a despertar en tu les ganes de descobrir que hi ha mes enllà de l'asfalt de pobles i ciutats. Si t'agrada l'experiència prompte voldràs descobrir nous racons pel teu conter.

La I Marxa caminant per Onda ha estat organitzada pel Club Desplome. La marxa contava amb avituallaments i l'assistència sanitària per si de cas. L'únic que va fallar es la correcta senyalització de les bifurcacions. En una marxa com aquesta es solen fer grups en funció de les condicions físiques i a voltes et pots trobar tot sols. Si no coneixes el camí es fàcil que acabes per la senda errònia.

La marxa ha estat be, et descobreix paratges pegats al poble d'Onda i una forma alternativa de poder arribar a l'ermita del Salvador.

Personalment preferisc una volta tan sols amb la meua parella per la muntanya per tal de poder apreciar tot la natura que ens envolta de forma tranquil·la i relaxada.

En bicicleta al treball

Fa uns anys que estic anant amb bicicleta al treball. El trajecte es de uns 8 km per a agafar el tren que me porta a Castelló. Fins ara anava sols a l'estiu ja que a l'hivern pel matí encara es de nit. Aquest any estic decidit a anar encara que siga fosc. Per què? doncs he descobert que arribe més despert a la feina, el temps que passe a la bicicleta es com anar al gimnàs a fer esport o fer alguna activitat física per les vesprades, a més a més es una forma de estar en forma. No obstant el mes important es que encara que tarde mes temps al final de la correguda dispose de mes temps lliure per a dedicar-li-la als meus fills i a la meua dona.

Al principi resulta un poc dur alçar-se pel matí i tindre que agafar la bicicleta però amb el temps t'acostumes i la necessites. Un altre problema es la seguretat. Circular al costat dels cotxes per la carretera dóna por. Una solució es buscar una ruta alternativa. En el meu cas he buscat un ruta que transcorre principalment per camins rurals entre tarongers, tan sols estic en la carretera un parell de km on els cotxes no van ràpid i son respectuosos amb els ciclistes. L'altra mesura de seguretat es portar llums al davant i al darrere, m'he comprat un model que funciona amb imants no usa piles i mai s'esgotaran en plena carretera. A mes de les llums imants a l'hivern porte un llum led fixa davant i una darrere.