Quina paraula prematur! Fins fa poc la paraula prematur volia dir per a mi algú que en els esports o la vida professional assolia un nivell que era d'esperar per a gent de més edat. Ara bé, hi ha un altre concepte de prematur, aquell qui s'avança i fa alguna cosa abans de temps i no té perquè ser bona o roïna tan sols s'ha avançat a allò esperat o a allò que es considera normal.
Un nou concepte de prematur a nascut per a nosaltres, sa mare i son pare. Mai millor dit la paraula nàixer. Hem tingut un fill "prematur", un fill que ha nascut amb 29 setmanes. Ha sigut prematur no ha volgut esperar a les 40 setmanes. Quan ens van dir que seria prematur tot van ser preocupacions. Va a nàixer abans d'hora això no deu ser normal, tindrà algun problema? eixirà endavant? Totes aquestes preguntes es van resolent poc a poc. Coneixes a gent que ha passat per la mateixa experiència, et tranquil·litzen, contant-te com ara els seus fills corren igual o més que la resta. Sí, el nostre fill serà un prematur i eixirà endavant.
El nostre fill ha eixit endavant tot sol? No eix endavant perquè els metges infermers i auxiliars de la Unitat de Cures Intensives i Pediàtriques i Neonatals (UCIPN) de l'Hospital General de Castelló estaven allí per ajudar-lo. Aquestos professionals de la sanitat pública, estaven al seu costat per ajudar-lo quan el seu xicotet cos donava símptomes de no funcionar be. L'han ajudat amb els seus coneixements adquirits i trasmesos durant anys, amb les seus carícies i vigílies. El nostre fill els ha donat les gràcies recuperant-se, superant totes les dificultats que el seu xicotet cos anava trobant-se.
Els pares encara que no hem sigut pacients d'aquest equip, hem segut tractat d'una forma molt humana. És d'agrair aquest tracte. Els pares desconeixem com ajudar el nostre fill prematur i això ens preocupa d'una forma incontrolable. L'equip de la UCIPN ens explica les coses d'una forma senzilla i fàcil d'entendre. Contesten a totes les nostres preguntes i ens informen de tot el que passa. No vos podeu imaginar la tranquil·litat que és estar informat del que li passa al teu fill.
Veure com UCIPN funciona tan be et fa pensar en la importància de la sanitat pública. Una sanitat que no mira la grandària de la teua butxaca. Una sanitat que tracta a tos els pacients per igual oferint-los el tractament més adient en cada moment. Fem força per a que aquestes coses continuen sent així.
La família també ha sigut un gran recolzament emocional i logístic. Les seues mirades a voltes preocupants a voltes tranquil·litzadores i les més alegres, sempre ens han ajudat a mirar cap endavant a sentir-nos recolzats. Els amics són un gran tresor que es mostren a portes obertes en aquestes situacions. Els amics són eixe segon pilar.
El nostre fill és prematur, quan cresca ningú es fixarà ni sabrà quan el mire com ni quan va nàixer, ni la gran quantitat de persones que estaven pendents de la seua evolució. D'ara endavant el nostre fill serà qui decidisca com vol créixer.
Un nou concepte de prematur a nascut per a nosaltres, sa mare i son pare. Mai millor dit la paraula nàixer. Hem tingut un fill "prematur", un fill que ha nascut amb 29 setmanes. Ha sigut prematur no ha volgut esperar a les 40 setmanes. Quan ens van dir que seria prematur tot van ser preocupacions. Va a nàixer abans d'hora això no deu ser normal, tindrà algun problema? eixirà endavant? Totes aquestes preguntes es van resolent poc a poc. Coneixes a gent que ha passat per la mateixa experiència, et tranquil·litzen, contant-te com ara els seus fills corren igual o més que la resta. Sí, el nostre fill serà un prematur i eixirà endavant.
El nostre fill ha eixit endavant tot sol? No eix endavant perquè els metges infermers i auxiliars de la Unitat de Cures Intensives i Pediàtriques i Neonatals (UCIPN) de l'Hospital General de Castelló estaven allí per ajudar-lo. Aquestos professionals de la sanitat pública, estaven al seu costat per ajudar-lo quan el seu xicotet cos donava símptomes de no funcionar be. L'han ajudat amb els seus coneixements adquirits i trasmesos durant anys, amb les seus carícies i vigílies. El nostre fill els ha donat les gràcies recuperant-se, superant totes les dificultats que el seu xicotet cos anava trobant-se.
Els pares encara que no hem sigut pacients d'aquest equip, hem segut tractat d'una forma molt humana. És d'agrair aquest tracte. Els pares desconeixem com ajudar el nostre fill prematur i això ens preocupa d'una forma incontrolable. L'equip de la UCIPN ens explica les coses d'una forma senzilla i fàcil d'entendre. Contesten a totes les nostres preguntes i ens informen de tot el que passa. No vos podeu imaginar la tranquil·litat que és estar informat del que li passa al teu fill.
Veure com UCIPN funciona tan be et fa pensar en la importància de la sanitat pública. Una sanitat que no mira la grandària de la teua butxaca. Una sanitat que tracta a tos els pacients per igual oferint-los el tractament més adient en cada moment. Fem força per a que aquestes coses continuen sent així.
La família també ha sigut un gran recolzament emocional i logístic. Les seues mirades a voltes preocupants a voltes tranquil·litzadores i les més alegres, sempre ens han ajudat a mirar cap endavant a sentir-nos recolzats. Els amics són un gran tresor que es mostren a portes obertes en aquestes situacions. Els amics són eixe segon pilar.
El nostre fill és prematur, quan cresca ningú es fixarà ni sabrà quan el mire com ni quan va nàixer, ni la gran quantitat de persones que estaven pendents de la seua evolució. D'ara endavant el nostre fill serà qui decidisca com vol créixer.
