diumenge, 13 de desembre del 2009

Cinquenes jornades internacionals de gvSIG


GVSIG es un projecte de software lliure en el camp dels sistemes d'informació geogràfica, aquest projecte ha estat impulsat per la Conselleria de Infraestructures i Transport. GVSIG ha suposat per a moltes persones l'accés a eines professionals GIS gratuïtes, per a la realització de projectes que tenen relació en l'espai (forestals, urbanisme, medi ambient,...). Per a les persones o entitats que demanden aquestos serveis ha significa una disminució dels costos, ja que no hi ha que invertir gran quantitat de diners en l'adquisició de software. Els diners que s'han estalviat en el software es poden reinvertir en personal o be en la creació de noves eines dins el gvSIG que siguen útils per a la comunitat.
GVSIG ha anat creixent i en aquestes jornades, encara que a disminuït la participació, s'ha vist un augment en la quantitat de gent, sobretot entitats públiques que estan creant noves extensions de gvSIG per a treballar. El programa ha anat creixent fins el punt de estar en la situació de substituir al software propietari al 100% i fins i tot es pot dir que hi ha coses que les fa millor.
El software lliure es un filosofia d'entendre el mon de la informàtica, la seua base es compartir o millor dit no cobrar dos voltes pel mateix producte. A una empresa se li paga per que desenvolupe una aplicació o be una extensió personalitzada d'un programa que ja existeix, una volta creada l'aplicació s'allibera per a que mes gent puga utilitzar-la o millorar-la. Moltes voltes me pregunte si el software lliure hui en dia es una filosofia propagada per contraposició al monopoli que ha existit en el mercat del software per part d'algunes companyies. M'explicaré hui en dia l'única forma de competir amb les grans companyies es alliberant el software, ja que ningú vol pagar per un software diferent al que empra tot el mon,i sobre el codi alliberat es pot personalitzar segons les necessitats del usuari. El resultat es que hui en dia hi ha eines que pertanyen a la humanitat i que fan les coses molt be i en un futur pot ser les facen millor que les propietàries (de pago). Hi ha que aclarir que lliure no significa gratuït, algú te que pagar a les persones per a que desenvolupen un nou projecte o l'amplien, software lliure de codi obert es un nou model de negoci.
La filosofia del software lliure es pot aplicar a tots els altres àmbits econòmics, les farmacèutiques tenen dret a guanyar diners per a mantindre tota la infraestructura de investigació i venta del producte, el que no tenen dret es a tancar la possibilitat de que els seus avanços arriben a tot el mon, no tenen dret a fer negoci de la vida i esperances dels mes necessitats. El mateix es pot aplicar a les dades espacials o mapes, no cal pagar dos voltes per un producte que ja existeix es paga una volta i es col·labora per a millorar el que ja existeix. Així podríem entrar en un debat de com canviar el model de negocie en molts altres camps, cultura, industrial, etc....
Resumint, en la meua opinió, el software lliure i la seua filosofia, es mes democràtic, reparteix més la riquesa, afavoreix la competitivitat entre les empreses, malgastant menys el recursos, humans i materials al permetre destinar els recursos a millorar el que ja existeix.

divendres, 6 de novembre del 2009

VI Jornadas IDE España 2009

Estic en les jornades de la infraestructura de dades espacials. La primera jornada ha estat mes be fluixa, l'única part interessant han segut els grups de treball i les presentacions de les novetats de gvSIG, no hi ha hagut fins el moment ninguna novetat especial, tan sols la presentació dels treballs que s'ha anat fent fins hui en dia per les diferents institucions que s'encarreguen del desenvolupament de les IDE.

S'ha vist com les diferents institucions han anat creant geoportals per a mostrar al públic la informació espacial que cada organisme ha creat, en la meua opinió açò suposa una duplicitat d'esforç i de recursos, que podrien estar destinats a la millora de la creació de dades, manteniment i distribució en altres formats com el WFS que permeten la seua descarrega i l'anàlisi espacial en un software GIS. En resum amb un portal únic que estiga ben fet es pot emprar per a ficar en ell tota la informació de les distinties institucions, millor buscar en un sol lloc que tindre que anar peregrinant per tots els portals de les institucions.

Una de les coses que ha quedat clares es que hi ha un fort impuls per estar al dia en les IDEE per moltes voltes pareix que siga de forma descontrolada, cadascú fent la guerra per la seua part en una carrera de competició per veure qui esta per davant de qui, es una forma d'avançar ràpidament però fica de manifest la falta de comunicació entre moltes de les iniciatives que es van realitzant.

dissabte, 22 d’agost del 2009

Fixeu-vos en el preus dels gelats de Frigo en Alemanya. Es veu que ha Espanya els porten en avió o cal molta mes energia per a mantindre'ls gelats; com explicar si no la diferència de preu.

diumenge, 2 d’agost del 2009

Universal

Hi ha coses que son Universals,com la gent estranya que passeja pels carrers exhibint les seues obres d'art mòbils. Esta foto va ser presa al carrer comercial de Münster. El protagonista es va curar un bici molt especial, carregada de multitud de coses inservibles i estrafalàries. La bici devia de estar molt carregada perque li costava avançar, per això portava la música ben alta per a poder soportar millor el gran esforç de moure la pesada màquina.




dijous, 21 de maig del 2009

Bicicleta anunci

De la ciutat de Münster diuen que es coneguda per que la gent es desplaça en bicicleta, de fet les estadístiques diuen que en Münster hi ha dos bicicletes per habitant. No se si en aquestes estadístiques es contaran les bicicletes abandonades. Si u passeja per Múnster a la nit veura moltes biciletes que pareix que no tinguen amo.

Una de les curiositats que es veuen a Münster res mes arribar es la bicicleta anunci, no hi ha res mes barat que deixar la bicileta en el carrer anunciant un restaurant, una tenda de cd o una tenda de bicicletes, tot seguit teniu algunes fotos.




dimarts, 21 d’abril del 2009

L'urbanisme de Münster

Münster és una ciutat de no més de 120.000 habitants. De seguida tots pensem en Castelló com la referència més propera que tenim d'una ciutat de tamany semblant, però Castelló i münster no es pareixen en res. Münster és una ciutat espaciosa, fins a tal punt que no es fins que estas ben en el cor de la ciutat, quan trobes les cases apegades unes a les altres, com nosaltres entenem una ciutat. Malgrat açó l'espai que hi ha a la ciutat és gran, grans carrers grans parcs, tot és gran excepte el edificis.

En quan ens allunyem tan sols un poc del centre, dominen les cases unifamiliars, amb els seu jardí, ple de plantes, la gespa que no falte i algun que altre motiu decoratiu un tant hortera. Hi ha alguns carrers que me recorden als que solen apareixen en les pel·lícules americanes. Ací baix teniu una foto.

El fet és que aquest urbanisme fa que una ciutat de 100.000 habitants tinga una extensió enorme, per tant anar caminant d'un lloc a un altre és una bogeria. Els ciutadans de Münster han solucionat el problema menejant-se en bicicleta, és una ciutat molt plana sense pendents pronunciades, La majoria dels carrers, tenen carril bici, hi ha camins sols per a bici i carres de preferència per a bicicletes, els que no tenen ni una cosa ni l'altra són carrers residencials en els quals no es pot circular a més de 30 Km/hora.

Nosaltres, vivim a una residència d'estudiants amb família i també només parelles. Estem rodejats per camps i per multitud de granjes: cavalls i egües amb els seus poltres, borreguets, oques i també de tant en tant una olor a .....ja sabeu, fem, perquè també hi ha molta superfície cultivada al voltant nostre. És extrany, perquè no associes aquest entorn a una ciutat, més bé, penses en cotxes, poc d'espai, descampats, brutedat... però no, ací hi ha granjes.

També estem rodejats de xinesos, molt poc agradables, per cert, i poc simpàtics, pareix que estiguem en la xicoteta xina de Münster, bé, també hi ha algun palestí i suposem que algun alemany, tot i que de moment són espècie en extinció, molt cara de vore.