Font de Garrut

Hui vos presente una marxa per a tota la família a la Font de Garrut. Aquest paratge ha estat recuperat parcialment per l'Ajuntament de la Vall d'Uixó sent hui en dia de titularitat pública. Recuperat parcialment perquè ha esta condicionat per a rebre visites i que aquestes puguen gaudir de l'entorn, però no s'ha recuperat la bassa de la font, una llàstima.

A la font es pot accedir de dues formes. Jo he elegit la que considere mes agradable. Aquesta excursió es pot fer a peu des de La Colònia Segarra o be et pots estalviar uns quilometres de pista asfaltada tal i com es mostra al track començant a caminar tot ben just on comença la senda. La senda no te grans desnivells transcorre a nivell per un paisatge abancalat. Al final s'arriba a la font de Garrut un lloc ideal per descansar i jugar.

Al llarg de la senda podem veure el bancals abandonats on es conreaven oliveres i garroferes. Malgrat que es un paisatge de "rodeno" no trobarem ninguna surera. si les volem trobar cal desplaçar-se fins altres punts del terme de la Vall d'Uixó o Fondeguilla.  Les vistes que ens ofereix la senda no estan gens mals i en alguns moments es pot veure la mar. Una vista interessant es el la que ens ofereix l'antic abocador de Garrut. Es un abocador restaurat on encara es poden apreciar el distints nivells que tenia quan estava en funcionament.

Si fem l'eixida a la tardor podrem veure el colors càlids del les fulles dels arbres caducs en arribar a la Font.

Aquesta senda es pot fer circular, però això jo ho explicarem un altre dia.

Prematur

Quina paraula prematur! Fins fa poc la paraula prematur volia dir per a mi algú que en els esports o la vida professional assolia un nivell que era d'esperar per a gent de més edat. Ara bé, hi ha un altre concepte de prematur, aquell qui s'avança i fa alguna cosa abans de temps i no té perquè ser bona o roïna tan sols s'ha avançat a allò esperat o a allò que es considera normal.

Un nou concepte de prematur a nascut per a nosaltres, sa mare i son pare. Mai millor dit la paraula nàixer. Hem tingut un fill "prematur", un fill que ha nascut amb 29 setmanes. Ha sigut prematur no ha volgut esperar a les 40 setmanes. Quan ens van dir que seria prematur tot van ser preocupacions. Va a nàixer abans d'hora això no deu ser normal, tindrà algun problema? eixirà endavant? Totes aquestes preguntes es van resolent poc a poc. Coneixes a gent que ha passat per la mateixa experiència, et tranquil·litzen, contant-te com ara els seus fills corren igual o més que la resta. Sí, el nostre fill serà un prematur i eixirà endavant.

El nostre fill ha eixit endavant tot sol? No eix endavant perquè els metges infermers i auxiliars de la Unitat de Cures Intensives i Pediàtriques i Neonatals (UCIPN) de l'Hospital General de Castelló estaven allí per ajudar-lo. Aquestos professionals de la sanitat pública, estaven al seu costat per ajudar-lo quan el seu xicotet cos donava símptomes de no funcionar be. L'han ajudat amb els seus coneixements adquirits i trasmesos durant anys, amb les seus carícies i vigílies. El nostre fill els ha donat les gràcies recuperant-se, superant totes les dificultats que el seu xicotet cos anava trobant-se.

Els pares encara que no hem sigut pacients d'aquest equip, hem segut tractat d'una forma molt humana. És d'agrair aquest tracte. Els pares desconeixem com ajudar el nostre fill prematur i això ens preocupa d'una forma incontrolable. L'equip de la UCIPN ens explica les coses d'una forma senzilla i fàcil d'entendre. Contesten a totes les nostres preguntes i ens informen de tot el que passa. No vos podeu imaginar la tranquil·litat que és estar informat del que li passa al teu fill.

Veure com UCIPN funciona tan be et fa pensar en la importància de la sanitat pública. Una sanitat que no mira la grandària de la teua butxaca. Una sanitat que tracta a tos els pacients per igual oferint-los el tractament més adient en cada moment. Fem força per a que aquestes coses continuen sent així.

La família també ha sigut un gran recolzament emocional i logístic. Les seues mirades a voltes preocupants a voltes tranquil·litzadores i les més alegres, sempre ens han ajudat a mirar cap endavant a sentir-nos recolzats. Els amics són un gran tresor que es mostren a portes obertes en aquestes situacions. Els amics són eixe segon pilar.

El nostre fill és prematur, quan cresca ningú es fixarà ni sabrà quan el mire com ni quan va nàixer, ni la gran quantitat de persones que estaven pendents de la seua evolució. D'ara endavant el nostre fill serà qui decidisca com vol créixer.

I Marxa caminant per Onda

 

 Tinc que reconèixer que mai he anat a una ruta organitzada. Això d'anar a la muntanya amb un grup nombrós de gent mai m'ha agradat. La muntanya, per a mi, es un lloc de relax, un lloc on puc fugir de les aglomeracions, un lloc on poder sentir-me lliure.

Les rutes organitzades tenen el seus avantatges. Et permeten conèixer a gent que comparteix el teu gust per la natura, conèixer noves rutes que possiblement soles mai agueres descobert.

Aquest tipus d'encontres es ideal per a aquelles persones que volen començar a caminar per la muntanya. T'ajuden a iniciar-te, a despertar en tu les ganes de descobrir que hi ha mes enllà de l'asfalt de pobles i ciutats. Si t'agrada l'experiència prompte voldràs descobrir nous racons pel teu conter.

La I Marxa caminant per Onda ha estat organitzada pel Club Desplome. La marxa contava amb avituallaments i l'assistència sanitària per si de cas. L'únic que va fallar es la correcta senyalització de les bifurcacions. En una marxa com aquesta es solen fer grups en funció de les condicions físiques i a voltes et pots trobar tot sols. Si no coneixes el camí es fàcil que acabes per la senda errònia.

La marxa ha estat be, et descobreix paratges pegats al poble d'Onda i una forma alternativa de poder arribar a l'ermita del Salvador.

Personalment preferisc una volta tan sols amb la meua parella per la muntanya per tal de poder apreciar tot la natura que ens envolta de forma tranquil·la i relaxada.

En bicicleta al treball

Fa uns anys que estic anant amb bicicleta al treball. El trajecte es de uns 8 km per a agafar el tren que me porta a Castelló. Fins ara anava sols a l'estiu ja que a l'hivern pel matí encara es de nit. Aquest any estic decidit a anar encara que siga fosc. Per què? doncs he descobert que arribe més despert a la feina, el temps que passe a la bicicleta es com anar al gimnàs a fer esport o fer alguna activitat física per les vesprades, a més a més es una forma de estar en forma. No obstant el mes important es que encara que tarde mes temps al final de la correguda dispose de mes temps lliure per a dedicar-li-la als meus fills i a la meua dona.

Al principi resulta un poc dur alçar-se pel matí i tindre que agafar la bicicleta però amb el temps t'acostumes i la necessites. Un altre problema es la seguretat. Circular al costat dels cotxes per la carretera dóna por. Una solució es buscar una ruta alternativa. En el meu cas he buscat un ruta que transcorre principalment per camins rurals entre tarongers, tan sols estic en la carretera un parell de km on els cotxes no van ràpid i son respectuosos amb els ciclistes. L'altra mesura de seguretat es portar llums al davant i al darrere, m'he comprat un model que funciona amb imants no usa piles i mai s'esgotaran en plena carretera. A mes de les llums imants a l'hivern porte un llum led fixa davant i una darrere.

Ruta Onda-Artana-La Vall d'Uixó

Descarrega la ruta ací

La ruta ix d'Onda passa per les Penyes Altes fins a la Carretera d'Artana. Aquest tram creua diverses voltes el barranc, si ha plogut molt pot ser que et xopes o no pugues creuar si les pluges han sigut torrencial. Abans d'entrar ha Artana agafem el camí a ma esquerra i seguim la ruta minera fins que el camí s'acaba en una senda. La senda obliga a ficar el peu a terra durant 200 metres fins que canviem de vessant. Seguim per la senda fins al camí per a fer una llarga baixada que ens deixarà en La Vall d'Úixó.

Panoràmica de les Penyes Altes

 -------------------------------
La ruta sale de Onda pasa por las Peñas Altas hasta la Carretera de Artana. Este tramo cruza varias veces el barranco, si ha llovido mucho puede ser que te mojes o no puedas cruzar si las lluvias han sido torrenciales. Antes de entrar en Artana cogemos el camino a de la izquierda y seguimos la ruta minera hasta que el camino se acaba en una senda. La senda obliga a poner el pie a tierra durante 200 metros hasta que cambiamos de vertiente. Seguimos por la senda hasta el camino para hacer una larga bajada que nos dejará en La Vall d'Uixó.

Panoràmica amb Artana al fons.

---------------------
The route starts from Onda and go through Peñas Altas to Artana Road. This section crosses the gorge several times, if it has rained a lot might get wet or can not cross if the rains have been torrential. Before entering Artana take the path to the left and follow the road until the road mining is finished in a path. The path forces set foot on land for 200 meters until we change slope. We follow the path up to the not paved road for a long descent that will leave us in La Vall d'Uixó.