Ruta La vall d'Uixó-Eslida-Aín-Tales

Aquesta es una ruta que feia temps venia ruminat. Es tracta de visitar la part est de la Serra d'Espadà passant. Es pot fer en un dia, però cal estar preparats no el recoman per a iniciats en el senderisme o quan no estem acostumats a caminar.

Powered by Wikiloc

La primera part de l'etapa es la mes dura, ja que pugem a les eretes per continuar per la carena que separa els termes de La Vall d'Uixó Artana i Eslida, no obstant tenim unes vistes espectaculars de la serra i de la mar Mediterrània. No obstant si s'espera un dia de calor aquest tram pot resultar molt dur

Vista de la Vall d'Uixó.

 Una de les coses bones que te l'etapa de la Vall a Aín es que podem trobar moltes fonts al llarg del camí on omplir la cantimplora així es que no cal racionar l'aigua.

Font de l'Anogueret.

 La ruta fins a Eslida ve senyalitzada per un GR, és el GR 36 que recorre la Serra d'Espadà de Nules a Montanejos. El GR el trobarem una volta passades les Eretes ja en la carena. Fins a les Eretes podem Seguir un PR. Una volta  passat Eslida enganxem amb un PR que ens portar fins Aín. Aquest tram no està molt ben marcat i alguna volta es perd sobretot al coincidir amb el barranc.

Panoràmica de la Serra d'Espadà

L'arribada a Aín ens deixa una postal del poble blanc. tant si hem descansat en Eslida com si no Aín es un bon lloc per a reposar forces. fins Aín la major part del camí transcorre entre boscos, a voltes mes obert, a voltes mes tancats de pi rodeno i sureres.

Vista d'Aín

El tram d'Aín llevat de la primer pujada transcorre de baixada entre un bosc de pi blanc.

És una ruta agradable que admet moltes variacions sobre el traçat que us presentem en aquesta entrada y que podeu fer tant a l'hivern com a l'estiu ja que hi ha trams d'ombra que resultem molt agradables.

Ruta Vistabella del Maestrat a Valbona

En aquesta ruta hem pogut veure el que es el Aaestrat de Castelló fins a Terol. Una ruta plena d'història i de masos abandonats i alguns que han segut recuperats par a uns usos que ja no son per als que es varen construir. La ruta esta dividia en tres etàpes.

Podeu descarregar cada ruta per separat clicant en la icona de Wikiloc que apareix a cascú dels mape o be si voleu descarregar les tres rutes i el mapes cliqueu ací. Ací podeu descarregar el mapa de fons per a oruxmaps

Vistabella del Maestrat a Villahermosa del Río

La ruta naix en Vistabella si penses eixir prop de les 8:00 del mati val la pena comprar el pa acabat de fer en el forn de Vistabella això si l'hora d'apertura es al voltant de les 8, millor dit passades el 8 del matí. Per torbar la eixida de Vistabella tens que seguir les marques del GR-7, tan sols deixarem el GR en comptades ocasions.

Cal agafar el camí que eix cap a cementeri del poble i es trobarem passat el cementeri amb una xicoteta ermita. el camí tan sols puja un poc fins després baixar i recórrer el pla que ens porta a l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa. Sabrem que som apropo perquè començem a deixar els camps i endinsar-nos en el bosc. A l'ermita podem recarregar les cantimplores d'aigua i fins i tot menjar un poc al bar. Passada l'ermitori pujarem un poc mes fins baixar pel barranc del riu Carbo al llarg de la ruta podem veure el masos que habiten aquest paratge però ja sense gent que hi visca i tan sols uns pocs restaurats. Es pot descasar en la cascada on si no tens por a l'aigua freda et pot pegar un banyet en aigües cristal·lines. Ja tan sols queda arribar a Villahermosa el nostre final d'etapa i el principi de la següent.


Villahermosa a Mas de la Mateba

En Aquesta segona etapa cal agafar forcés i no fer un desdejuni molt copíos perque comencem amb una forta pujada que ens porta fins una planicie. La ruta continua estan marcada coma GR, continuem caminant pel GR7. En aquesta etapa tenim mes llocs per a omplir aigua, un d'ells es l'ermita de San Bartolomé i l'altre és el poble de Sant Vicente de Piedrahita. A San Vicente arribem al final de la baixada de la planicie. en san Vicente deixem el GR per a seguir un PR que ens porta fins el mas de la Mateba.

Al mas de la mateva pots dormir per 15 euros en la cambra si portes el teu sac i pegarte amb una bona dutxa d'aigua calentada amb plaques solars, si no vols portar sac per algo mes de diners pots tindre una habitació amb dutxa inclosa. Boro el masover a poc que el deixes parlar et pot contar moltes històries del lloc presents i passades que t'ajudaran a passar el temps de repòs. El mas disposa de cuina així es que tan sols cal que portes el menjar i si comparteixes la Taula amb Boro no et faltarà conversa. Si no pots prescindir de les noves tecnologies el mas disposa d'internet.

Mas de la Mateba a Valbona

Aquesta és l'etapa més dura pel nombre de kilometres, però el paissatge espectacular t'acompanya al llarg de tota la travessia. En aquest cas no seguim ninguna ruta marcada, malgrat tot en alguns moments seguim algun GR o PR. Cal destacar el PR que seguim al deixar Fuentes de Rubielos on podem omplir les cantimplores. al arribar a Rubielos de Mora seguim la carretera y no la deixarem fins un bon tros després de Rubielos, on tenim que estar atents per a no enganyar-nos de camí un cop deixem enrere l'asfalt. Entre Rubielos i Valbona passarem pel pinar de rodeno que en temps passats va ser explotat per la seua reïna i passarem prop de llocs on la gerra civil va deixar la seu empremta.

Ja cansats sabrem que estem arribant a Valbona quan el bosc de Sabines que té al darrere el podem veure perfilant el paisatge pla pel que caminem.

Caminata Virgen de La Vega a Linares de Mora

El passat cap de setmana vaig tindre el plaer de compartir aquesta ruta amb uns vells amics i amb uns de nous. Terol sempre ha segut com el germà major (més alt) per als que som de Castelló. Es un lloc muntanyenc igual que Castelló però amb una mitja altitudinal més alta i un clima més gelat. Es un lloc molt agradable on podem veure uns paisatge un poc diferents als que estem acostumats (si no vivim en el Maestrat castellonenc).

La ruta que presente a continuació esta formada per dos etapes una mes aventurera i un altra més tránquila. En ambdós rutes els pins rojos ens acompanyaran quasi tot el camí i vorem pastures d'alta muntanya on arribarem per "cañadas reales" per on antigament viatjàvem els pastors per portar els ramats a les pastures d'estiu o d'Hivern.

1ª Etapa Virgen de la Vega a Linares de Mora

Es una ruta que amb tranquil·litat es pot fer en unes 8 hores, 28 km.

Eixida de la Virgen de la Vega caminant cap al pic Peñarroya.  El principi és el més dur,  després és mes suportable, travessem pinedes de pinus silvestris o pi roig,en estes pinedes si les recorres en època de bolets pots trobar una gran varietat d'ells,  a voltes trobem pastures amb alguna vaca solta, coronem dos dels pics mes alts de la província de Terol, es baixa  per sendes de transhumància, pistes de terra i algun drecera pintoresca, passarem per tres mines abandonades en el segle XIX, Avecilla, Antonia i Restauración dedicades a l'extracció de minerals com galena,dolomita, zinc, smithsonita,esfolerita, hidrococincita, calcita i plom, arribarem a la zona de recreació del "Pino Escobón" pi monumental que et deixa amb la boca abierat de bat a bat i arribant a Linares de Mora entrant al poble una vegada es passa l'ermita de Santa Bàrbara. (Gràcies a Rafa per la descripció de la ruta). Es una ruta que es deu fer amb gent que li agrade caminar i sap al que va també si es fa a principis de tardor cal portar roba d'abric per si de cas.

Nota: La ruta circula algunes vegades camp a través i té una baixada perillosa una vegada s'han passat les mines.

2ª Etapa Linares de Mora a Virgen de la Vega

Ruta més aseqible de 14 km

Eixida de Linares de Mora passant per l'ermita pròxima al riu on es pot omplir la cantimplora. La ruta és fàcil de seguir al ser un PR i estar ben senyalitzada. És una ruta que s'ha de realitzar de Tardor a primavera perquè a l'estiu es camina quasi tota l'estona al sol. És agradable sentir la proximitat del riu

La ruta té un parell de quilòmetres que transcorren per asfalt que s'abandonen per tal de poder passar per una font de la Riscla fent els darrers quilòmetres més agradables.

Font de Garrut

Hui vos presente una marxa per a tota la família a la Font de Garrut. Aquest paratge ha estat recuperat parcialment per l'Ajuntament de la Vall d'Uixó sent hui en dia de titularitat pública. Recuperat parcialment perquè ha esta condicionat per a rebre visites i que aquestes puguen gaudir de l'entorn, però no s'ha recuperat la bassa de la font, una llàstima.

A la font es pot accedir de dues formes. Jo he elegit la que considere mes agradable. Aquesta excursió es pot fer a peu des de La Colònia Segarra o be et pots estalviar uns quilometres de pista asfaltada tal i com es mostra al track començant a caminar tot ben just on comença la senda. La senda no te grans desnivells transcorre a nivell per un paisatge abancalat. Al final s'arriba a la font de Garrut un lloc ideal per descansar i jugar.

Al llarg de la senda podem veure el bancals abandonats on es conreaven oliveres i garroferes. Malgrat que es un paisatge de "rodeno" no trobarem ninguna surera. si les volem trobar cal desplaçar-se fins altres punts del terme de la Vall d'Uixó o Fondeguilla.  Les vistes que ens ofereix la senda no estan gens mals i en alguns moments es pot veure la mar. Una vista interessant es el la que ens ofereix l'antic abocador de Garrut. Es un abocador restaurat on encara es poden apreciar el distints nivells que tenia quan estava en funcionament.

Si fem l'eixida a la tardor podrem veure el colors càlids del les fulles dels arbres caducs en arribar a la Font.

Aquesta senda es pot fer circular, però això jo ho explicarem un altre dia.

Prematur

Quina paraula prematur! Fins fa poc la paraula prematur volia dir per a mi algú que en els esports o la vida professional assolia un nivell que era d'esperar per a gent de més edat. Ara bé, hi ha un altre concepte de prematur, aquell qui s'avança i fa alguna cosa abans de temps i no té perquè ser bona o roïna tan sols s'ha avançat a allò esperat o a allò que es considera normal.

Un nou concepte de prematur a nascut per a nosaltres, sa mare i son pare. Mai millor dit la paraula nàixer. Hem tingut un fill "prematur", un fill que ha nascut amb 29 setmanes. Ha sigut prematur no ha volgut esperar a les 40 setmanes. Quan ens van dir que seria prematur tot van ser preocupacions. Va a nàixer abans d'hora això no deu ser normal, tindrà algun problema? eixirà endavant? Totes aquestes preguntes es van resolent poc a poc. Coneixes a gent que ha passat per la mateixa experiència, et tranquil·litzen, contant-te com ara els seus fills corren igual o més que la resta. Sí, el nostre fill serà un prematur i eixirà endavant.

El nostre fill ha eixit endavant tot sol? No eix endavant perquè els metges infermers i auxiliars de la Unitat de Cures Intensives i Pediàtriques i Neonatals (UCIPN) de l'Hospital General de Castelló estaven allí per ajudar-lo. Aquestos professionals de la sanitat pública, estaven al seu costat per ajudar-lo quan el seu xicotet cos donava símptomes de no funcionar be. L'han ajudat amb els seus coneixements adquirits i trasmesos durant anys, amb les seus carícies i vigílies. El nostre fill els ha donat les gràcies recuperant-se, superant totes les dificultats que el seu xicotet cos anava trobant-se.

Els pares encara que no hem sigut pacients d'aquest equip, hem segut tractat d'una forma molt humana. És d'agrair aquest tracte. Els pares desconeixem com ajudar el nostre fill prematur i això ens preocupa d'una forma incontrolable. L'equip de la UCIPN ens explica les coses d'una forma senzilla i fàcil d'entendre. Contesten a totes les nostres preguntes i ens informen de tot el que passa. No vos podeu imaginar la tranquil·litat que és estar informat del que li passa al teu fill.

Veure com UCIPN funciona tan be et fa pensar en la importància de la sanitat pública. Una sanitat que no mira la grandària de la teua butxaca. Una sanitat que tracta a tos els pacients per igual oferint-los el tractament més adient en cada moment. Fem força per a que aquestes coses continuen sent així.

La família també ha sigut un gran recolzament emocional i logístic. Les seues mirades a voltes preocupants a voltes tranquil·litzadores i les més alegres, sempre ens han ajudat a mirar cap endavant a sentir-nos recolzats. Els amics són un gran tresor que es mostren a portes obertes en aquestes situacions. Els amics són eixe segon pilar.

El nostre fill és prematur, quan cresca ningú es fixarà ni sabrà quan el mire com ni quan va nàixer, ni la gran quantitat de persones que estaven pendents de la seua evolució. D'ara endavant el nostre fill serà qui decidisca com vol créixer.

I Marxa caminant per Onda

 

 Tinc que reconèixer que mai he anat a una ruta organitzada. Això d'anar a la muntanya amb un grup nombrós de gent mai m'ha agradat. La muntanya, per a mi, es un lloc de relax, un lloc on puc fugir de les aglomeracions, un lloc on poder sentir-me lliure.

Les rutes organitzades tenen el seus avantatges. Et permeten conèixer a gent que comparteix el teu gust per la natura, conèixer noves rutes que possiblement soles mai agueres descobert.

Aquest tipus d'encontres es ideal per a aquelles persones que volen començar a caminar per la muntanya. T'ajuden a iniciar-te, a despertar en tu les ganes de descobrir que hi ha mes enllà de l'asfalt de pobles i ciutats. Si t'agrada l'experiència prompte voldràs descobrir nous racons pel teu conter.

La I Marxa caminant per Onda ha estat organitzada pel Club Desplome. La marxa contava amb avituallaments i l'assistència sanitària per si de cas. L'únic que va fallar es la correcta senyalització de les bifurcacions. En una marxa com aquesta es solen fer grups en funció de les condicions físiques i a voltes et pots trobar tot sols. Si no coneixes el camí es fàcil que acabes per la senda errònia.

La marxa ha estat be, et descobreix paratges pegats al poble d'Onda i una forma alternativa de poder arribar a l'ermita del Salvador.

Personalment preferisc una volta tan sols amb la meua parella per la muntanya per tal de poder apreciar tot la natura que ens envolta de forma tranquil·la i relaxada.

En bicicleta al treball

Fa uns anys que estic anant amb bicicleta al treball. El trajecte es de uns 8 km per a agafar el tren que me porta a Castelló. Fins ara anava sols a l'estiu ja que a l'hivern pel matí encara es de nit. Aquest any estic decidit a anar encara que siga fosc. Per què? doncs he descobert que arribe més despert a la feina, el temps que passe a la bicicleta es com anar al gimnàs a fer esport o fer alguna activitat física per les vesprades, a més a més es una forma de estar en forma. No obstant el mes important es que encara que tarde mes temps al final de la correguda dispose de mes temps lliure per a dedicar-li-la als meus fills i a la meua dona.

Al principi resulta un poc dur alçar-se pel matí i tindre que agafar la bicicleta però amb el temps t'acostumes i la necessites. Un altre problema es la seguretat. Circular al costat dels cotxes per la carretera dóna por. Una solució es buscar una ruta alternativa. En el meu cas he buscat un ruta que transcorre principalment per camins rurals entre tarongers, tan sols estic en la carretera un parell de km on els cotxes no van ràpid i son respectuosos amb els ciclistes. L'altra mesura de seguretat es portar llums al davant i al darrere, m'he comprat un model que funciona amb imants no usa piles i mai s'esgotaran en plena carretera. A mes de les llums imants a l'hivern porte un llum led fixa davant i una darrere.