Quantes voltes he vist o llegit les típiques vacances familiars, amb tots els seus membres, i quan dic tots me referisc a pares, auelos, nets, tios, cosins,... A voltes et sorpren que tos puguen cabre tot en la mateixa taula, a la que se li han anat afegint prolongacions, moltes voltes dignes de les obres d'ingenyeria mes arriscades, fins que quan ja no cap ningú mes el mes xicotets son independizats a la força, a dinar en una taula imporvisada.
Jo sincerament, veia eixes imatges televisives, propies de "Cuentame lo que paso", com si es tractara de ciencia ficció. Ara se que no es fruit de la imaginació d'un guionista, eixes escenes existeixen i es múltipliquen en els mesos d'estiu. Jo ja soc victima d'aquest virus, la sort es que jo tinc que bregar en un terreny alié, on amb un poc de sort, entre les batalletes de la gent gran i els crits del mes xicotets, puc escaparme a algún racó per descobrir, on puga perfi acabar el llibre que tant de temps porte llegint.
Continuará
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada